M A R E
Avui mare he vist l’ocell,
l’ocell de la lluna blanca
recordo que m’explicaves
coses da ell
i jo et mirava embadalida
sentin les teves paraules
eren per a mi, pinzellades de cel
i veure les teves mans
desprenent efluvis de colors
i els teus ulls, pensaments
de pluges arriscades
i l’ametller, ai mare l’ametller
era la meva neu ensucrada
i quantes i quantes històries
d’aventures mes
em vas fer veure el pont
on baixaven les aigües
i se fonien dins el mar
per cercar els corals de plata
i quan em deies que jo anava
al costat de l’estel pel camí
de les fulles blaves
Ai mare”
però un dia la l’estel et va
donar la ma fins arribar
a la vall del llessamí
on tantes vegades em vas dir .
que era la teva casa somniada.
Avui mare he vist l’ocell
l’ocell de la lluna blanca
finalment has posat l'edifici Vela, i la foto és molt adient amb la poesia que has escrit
ResponderEliminarBona nit i demà serà un altre dia
aI MARE, QUIN POEMA MÉS BONIC!
ResponderEliminar